Stray Kids 'Rock-STAR' Revisió: On el K-pop es troba amb el rock

Stray Kids, la sensació pop coreana, ha fet un impressionant retorn amb el seu audaç EP 'Rock-Star'. amb l'objectiu de redefinir la imatge de la estrella del rock dins de l'univers K-Pop, aquest projecte marca el seu segon retorn coreà el 2023.

Capturant l'essència de l'àlbum, el single 'LALALALA' divergeix melòdicament de la seva obra anterior.Aquest himne rítmic infós per Afrobeats exhibeix verva i una distorsió sonora que s'alinea amb l'estètica del soroll-pop. La pista unifica el missatge de l'alegria i la recerca de la felicitat a través de la música, simbolitzant la solitud de la persona de la estrella del rock i la dependència de l'art enmig de malinterpretacions socials.

Transitioning to the EP opener, 'Megaverse' unfolds with a pent-up burst of potentiality, mirroring Stray Kids' stature in the global music scene. Their music, boldly claimed to 'echo through the galaxy,' speaks louder than words, reflecting their formidable confidence and ascent in the music world.

En canvi, 'Comflex' presenta Stray Kids en un avatar que abraça el caos i l'humor. Transformant les inseguretats en fortaleses, les complexitats que 'flex' no són només reivindicacions orgulloses, sinó una representació sincera de la consciència de si mateix.

A més, 'Blind Spot' revela el pes mental i els esforços invisibles darrere de la seva artística polida.Aquest recordatori punyent de les tribulacions invisibles i la persistència inherent al viatge de Stray Kids cap a l'estatus de rockstar destaca un camí marcat per més adversitats que triomfs.

'Cover Me' conjuga l'energia col·lectiva del grup amb la introspecció individual.Les preguntes assetjadores de Hyunjin com "Per què em sento tan sol aquest vespre?" i el pont emocional de Seungmin tradueixen l'aïllament i el desig en una experiència sonora tangible.

Contrastant amb les cançons anteriors, 'Leave' introdueix un sentiment romàntic dins de l'EP. Condueix un anhel nostàlgic que sembla desviar-se del tema col·lectiu, elaborant una narració amargament dolça a través de lletres evocatives i un lliurament de l'ànima.

Inicialment llançat al Japó, 'Social Path' es dedica a la brutalitat de sacrificar la joventut per al futur. Magníficant els dubtes i les tribulacions dels ídols, posa de manifest una confessió decidida en lletres convincents que reflecteixen la seva lluita amb una pujada rocosa.

El viatge culmina amb una versió de roca intensificada de 'LALALALA', revisitant l'extàtic alt i elevant-lo a un crescendo catàrtic.Aquesta mirada bidireccional -que abraça tant celebracions com moments reflexsius- és indicativa de la recerca de Stray Kids per navegar més enllà de la performance.

Amb un temps d'execució de vint-i-set minuts i vint-i-set segons, 'Rock-Star és compacte però impactant. Darrere de la producció polida i els arranjaments ambiciosos, però, l'excés ocasional és evident. Mentre que l'ensemble comanda de forma hàbil diversos estils i expressions emocionals, algunes pistes semblen menys integrades en la narració temàtica general, donant a l'EP una sensació una mica desconnectada.

En una escala, 'Rock-Star' pesa en un 5 de 10. L'EP reflecteix l'audàcia artística de Stray Kids, però cau poc en casar cohesivament els seus diversos elements. Les altes marques són per l'augment de l'energia, missatges audaces, i la voluntat d'experimentar.

Tracklist:

1. Megaverse
2. LALALALA
3. Blind Spot
4. Complex
5. Cover Me
6. Leave
7. Social Path (feat. LiSA) (Korean Ver.)
8. LALALALA (Rock Ver.)\